Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari 1849 Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona 1854, es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865 El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina Es distingí com a cirurgià

Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa

Promogué activitats científiques dirigí les revistes Anales , Veterinaria i Noticias Neosan i publicà un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapia, Veterinaria práctica , etc És membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona El 1954 fou nomenat president del Collegi de Veterinaris de Barcelona

Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578

Els seus experiments sobre embrions d’amfibis demostraren que la capacitat morfogenètica de les cèllules embrionàries no es fa específica fins en un moment avançat de l’embriogènesi, i que aquesta especificitat és induïda per una zona de l’embrió que ell anomenà organitzador Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1935

Professor i clínic d’alta reputació a Amèrica i a Europa, fou el primer a descriure algunes malalties del cor, de la sang i dels vasos com les malalties d’Osler-Vaquez, de Rendu-Osler, etc Fou autor de Principles and Practice of Medicine 1892, compendi de medicina interna utilitzat llargament pels estudiants

Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí

El 1978 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb D Nathans i H D Smith, pels seus treballs en el camp de la biologia molecular, i especialment per la seva descoberta del sistema d’ enzims de restricció-modificació d’ Escherichia coli , que ha fet possible el desenvolupament de l’enginyeria genètica

L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia

Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí