Resultats de la cerca

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…

Fou deixeble i collaborador de Gregori MSunyol i estudià a l’abadia de Solesmes Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació Destaquen El cant gregorià Un model de música religiosa 1971 i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians 1979, entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic

Germà d’ Antoni Maria Alcover , ingressà a la Companyia de Jesús Al llarg de la seva vida dugué a terme una gran activitat com a conferenciant i difusor de les seves troballes Entre aquestes destaquen l’aixecament dels plànols de l’església bizantina de Capdepera i diferents estudis sobre les coves prehistòriques mallorquines La seva tasca investigadora se centrà principalment en la dominació islàmica de les Illes Balears i, malgrat que els seus textos resten antiquats per a la visió crítica actual, tenen un indubtable valor a desgrat del canvi de sensibilitat i els avenços en els…

Exercí la carrera judicial Fou un dels impulsors de la represa literària al País Valencià durant els anys quaranta El 1943 fundà amb Xavier Casp l’ Editorial Torre , de València, que ha donat a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra El 1953 publicà la novella I la pau i la novella curta El salze a la sendera , ambdues amb components religiosos propers als de la novella catòlica, però sense entrar a fons en el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest corrent Poc després edità el recull de contes Cor al nu 1956 Collaborà també en diverses publicacions i…

Director del collegi de sordmuts i de cecs de Madrid, escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España 1910 i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social 1911

Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat 1491-94 i mestre racional de Catalunya 1501-20 Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia Fou castlà de Subirats, per compra El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes 1491 Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes municipals i…

Fou el primer alcalde democràtic de la Primera República 1873 El seu govern es caracteritzà per la lluita contra la corrupció Publicà un llibre de testimoni, La República en Barcelona 1896 Escriví també Mendicidad y beneficencia en Barcelona 1903 i Contribució a la història dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona 1915-18

Des del 1943 es vinculà a la biblioteca del palau de Peralada en fou director de les edicions, n'ordenà el museu i en publicà el catàleg del monetari 1957 És autor de les monografies històriques El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán 1949, El convento del Carmen de Peralada 1953, El sepulcre de Peralada 1955, Peralada, condado, villa, palacio 1959 i Els remences 1971-73, la seva tesi doctoral

Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera

Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció 1931 Fou un dels reorganitzadors del partit comunista 1930-31, redactor de Nuestra Palabra 1931-36 i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE 1935-36 Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març del 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT Fou afusellat