Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Fou constituït el 1953 a partir del Grup Esplai 1932 com a delegació de la Unió Excursionista de Catalunya, de la qual se segregà posteriorment Fomenta la pràctica de l’excursionisme amb activitats culturals, científiques i educatives entorn de la natura Organitzà proves d’àmbit nacional com la quaranta-tresena Marxa de Regularitat de Catalunya 1979, la sisena Marxa Infantil de Regularitat de Catalunya 1985 o el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya

L’associació es creà també amb la intenció d’ésser un instrument de cooperació en el camp de la tècnica arxivística i de la investigació dels problemes dels arxius Des del 1957 organitza convenis anuals per a tractar temes monogràfics d’interès per als arxius de l’Església Catòlica i sovint per a tota mena d’arxius les actes es publiquen en la revista Archiva Ecclesiae , el primer número de la qual aparegué el 1958

Ha recollit el codi moral del confucianisme, la doctrina de la reencarnació del budisme, les pràctiques ocultistes del taoisme, l’ideal d’amor universal i el símbol de Déu Cao Dai del cristianisme, i la veneració dels avantpassats de l’espiritisme Fou proclamada oficialment el 1926 i s’organitzà també com a comunitat econòmica i militar posteriorment el seu exèrcit fou integrat al del Vietnam del Sud Té més de dos milions d’adeptes

Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València

Fou nomenat jutge de residència i visitador de Nova Granada amb la missió d’aplicar les Leyes Nuevas 1544 Des de Cartagena de Indias s’enfrontà amb Quesada i Belalcázar, conqueridors del territori Ajudà Pedro de la Gasca a pacificar el Perú i organitzà una expedició a les muntanyes de l’Espíritu Santo 1549 Encarregat de l’Audiència de Santa Fe 1550, en fou desposseït el mateix any, i tornà a la Península

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch

Organitzà la Lliga Catòlica 1609, i derrotà Frederic V del Palatinat Muntanya Blanca, 1620, fet que li permeté d’annexar el Palatinat als seus dominis 1622 i de rebre de l’emperador Ferran II la dignitat electoral de Baviera 1623 Segons les alternatives de la guerra dels Trenta Anys, prestà suport a Wallenstein o l’hi negà Signà el tractat d’Ulm amb França i Suècia 1647, antecedent del de Westfàlia 1648

Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta