Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1951 i s’especialitzà el 1961 en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, institució pionera en el seu camp a les Illes Balears Compromès des de jove amb el redreçament cultural a Mallorca, fou el segon president de l' Obra Cultural Balear 1970-76 El 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina ANAM, el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes GASI i posteriorment passà al al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs El juny del 1977 es…

Ha publicat les novelles El informe Stein 1995 i El mensajero de Argel 2005 i diferents llibres de poesia, entre els quals Drakul lettre 1983, La naturaleza de las cosas 1987, La tumba etrusca 1991 i En el hangar vacio 1995 Ha donat a conèixer diversos volums dietarístics com La estación inmóvil 1990, Champán y sapos 1995 i Arsenal 1996 i s’estrenà com a poeta en català a Quartet 2002

Llicenciat i doctor en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona Ha realitzat estudis de postgrau en economia industrial a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de les Illes Balears Fou director del departament d’economia i empresa i actualment és degà de la facultat de ciències econòmiques i empresarials El 1997 fou nomenat president del Patronat del Parc Nacional maritimoterrestre de Cabrera Director del màster universitari en gestió turística de la UIB, s’ha especialitzat en les temàtiques d’economia industrial, l’anàlisi…

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi Llorenç…

Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…

El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825