Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Ainhoa Arteta Ibarrolaburu
Música
Soprano basca.
Formada al conservatori de Sant Sebastià, estudià també interpretació en l’Actor's Studio de Nova York i debutà a Palm Beach el 1990 Des de llavors, ha cantat en els principals teatres del món i ha mantingut una estreta relació amb la Metropolitan Opera House de Nova York En el seu repertori líric figuren títols com La Traviata , La Bohème , Turandot , Faust , Les pêcheurs de perles , Manon i Les dialogues des Carmélites Ha format parella artística amb Plácido Domingo, Rolando Villazón i altres grans tenors De la seva activitat concertística, destaca la dedicació al món del lied , amb…
Ramzan Kadírov
Política
Polític txetxè.
Fill de l’expresident txetxè Akhmad Kadírov, assassinat el 2004 Des del principi de la dècada de 1990, formà part de la guerrilla rebel contra les tropes federalistes russes a Txetxènia i liderà una facció durant la primera guerra russotxetxena 1994-96 A partir de la segona guerra 1999-2002, amb el suport del Kremlin, esdevingué el cap del Servei de Seguretat Presidencial Txetxè, amb plens poders contra la resistència independentista El 2004 fou nomenat vice-primer ministre del govern prorús d’Alú Alkhànov, i primer ministre el 2006 Després de l’assassinat del president txetxè Saidulàiev 2006…
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’indústria El 1990…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…
Patronat Pro Pàtria
Associació constituïda per un grup de catalans per donar suport a la Generalitat de Catalunya a l’exili.
Creada a Mèxic, el novembre de 1954, per Francesc Farreras i Duran, Pere Ferrer i Batlle i Salvador Armendares i Torrent Mitjançant el seu suport econòmic pogué organitzar-se la Secretaria de la Presidència de la Generalitat i els seus serveis d’informació i enllaç Amb una remarcable eficàcia, un decret del president Josep Tarradellas, del 28 de maig de 1960, li atorgà rang oficial i en nomenà president l’exconseller Antoni M Sbert, tresorer Pere Ferrer i Batlle i secretari Joan Potau N'eren vocals Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bosch i Gimpera, Ramon Frontera i Bosch, Manuel…
Fernando Belaúnde Terry
Política
Polític peruà.
Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista…
Gaspar de Borja i de Velasco

Gaspar de Borja i de Velasco
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal (1611).
Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació,…
Jordi Negre i Rigol
Periodisme
Periodista.
Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i comunicació…
Joan Cervera Batariu
Excursionisme
Excursionista.
Membre del grup d’escalada del Club Excursionista de Gràcia CEG des del 1950, del qual fou president 1957-61 Durant la seva presidència creà el Grup d’Investigacions Espeleològiques i l’Agrupament Escolta Pere Rosselló Ascendí als principals cims catalans i espanyols, els Alps i diverses muntanyes de Grècia Cofundà les Jornades de Medicina de Muntanya i organitzà les operacions de recuperació del paisatge de l’alta muntanya dels Pirineus amb la Mountain Wilderness de Catalunya Fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC 1992-95 i membre del Grup…
Ciutat Esportiva Joan Gamper

Ciutat Esportiva Joan Gamper
FC Barcelona
Futbol
Complex esportiu de Sant Joan Despí.
Propietat del Futbol Club Barcelona, és situat a pocs quilòmetres del Camp Nou Els terrenys foren adquirits l’any 1989, amb Josep Lluís Núñez a la presidència, i la inauguració oficial tingué lloc l’1 de juny de 2006 amb Joan Laporta de president La superfície total de la installació és de gairebé 14 ha i consta de cinc camps de gespa natural, quatre de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació S’organitza al voltant del camp central, on s’entrena el primer equip i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina