Resultats de la cerca
Es mostren 10855 resultats
línia coplanària
Tipus de línia de transmissió impresa sobre un substrat dielèctric.
Pot ésser formada per dues tires conductores situades al mateix pla coplanar strip , o bé per una sola línia central separada elèctricament, per tots dos costats, d’un pla a potencial de massa situat a la mateixa cara del substrat coplanar waveguide La seva impedància característica depèn de l’amplada de les línies, de la distància que les separa i de les propietats del dielèctric
histograma
Matemàtiques
Representació gràfica, formada per rectangles, de les freqüències d’una variable.
Quan la variable pren valors discrets, tots els rectangles tenen la mateixa amplada i llur altura és proporcional a la freqüència corresponent al punt on el rectangle és situat Quan la variable és contínua, els rectangles són contigus i l’àrea de cadascun d’ells, que té per base un cert interval de la variable, és proporcional al valor global de la freqüència corresponent a l’interval
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
Museu Diocesà d’Oriola
Museu
Museu fundat pel bisbat d’Oriola el 1939 per tal de reunir en lloc segur els objectes de culte que hom ja no utilitzava.
És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942 De les seves colleccions destaca l’orfebreria, la marededeu del Capítol i un crucifix romànic Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al collegi dominicà d’Oriola
Domus de Carboneres (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Antiga casa forta, ara un simple mas, situat al peu del castell de Barrés És documentat des del 1190 El 1239 Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera pactaren amb el vescomte Guerau de Cabrera sobre la domum sive staticam de Carboneriis , que reclamaven els castlans de Cabrera El segle XVI era pròpia dels cavallers Vergós, però aviat fou considerada només com un mas
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Santa Maria de Serrallonga (Brunyola)
Art romànic
Aquesta capella rural situada a l’extrem sud-est del terme, prop del límit amb Vilobí d’Onyar, és un edifici tardà, i refet al segle XVIII, situat davant del mas Serrallonga Surt esmentada el 1657 en una vella consueta, i tenia un concorregut aplec el dia 8 de setembre Podria tenir un origen molt més remot, bé que no consta documentalment ni arqueològicament
Torre de Venrell (Igualada)
Art romànic
Mas amb torre de defensa que era situat a la vora del riu Anoia, prop de la sortida del terme d’Igualada aigua avall, on és documentat ja al segle XII Evolucionat en el seu aspecte agrari més que no pas en el defensiu, tot i que el 1187 es documenta com turrem de Venrello , des del 1188 és esmentat sempre com mansum de Venrello
Castell de l’Esquèrda
Aquest castell, avui desaparegut, era situat en un petit promontori rocallós al sector nord-oest del poble de l’Esquèrda, al lloc conegut com lo Castèl en el cadastre del segle XIX En l’actualitat sols un vestigi de mur podria atribuir-se-li Aquesta fortificació era situada a la perifèria del primitiu nucli del vilatge No es disposa de dades documentals sobre aquest castell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina