Resultats de la cerca
Es mostren 10793 resultats
El marc històric del romànic del Berguedà
Art romànic
Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…
Sant Esteve de Banyoles
Art romànic
Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França
tuti
Jocs
Joc de cartes, anàleg a la bescambrilla, en què, als punts que representen les pedres guanyades per un jugador, s’afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll (40 si són d’atots, 20 si són d’un altre coll) i pel fet de guanyar la darrera basa (10).
Es pot guanyar la partida reunint quatre reis o quatre cavalls tuti o fent capot o pèssim
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
conveni de l’Hospitalet

Signatures del conveni de l’Hospitalet
Història
Acord secret signat a l’Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió.
El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht , l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans
marquesat de Nules
Història
Títol senyorial concedit sobre la baronia de Nules (que comprenia, entre altres, els llocs de Nules, Moncòfar, Xilxes, Mascarell i la Vilavella) el 1636 a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d’Almedíxer, majordom major del rei i comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
Passà als Català, als Ossorio, comtes de Cervelló, i als Falcó
concili de Perpinyà
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII al castell reial de Perpinyà el 15 de novembre de 1408, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa —el d’Avinyó o el de Roma— era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…
Tivissa
Tivissa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…