Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia Bibliografia Pacheco, A 1992 Thiolier-Méjean, S 1996 Vegeu bibliografia

Especialitzat en temàtica musical, és propietari de les emissores Flaix FM —primera emissora musical en català— i Ràdio Flaixbac 1994, que han esdevingut líders d’audiència en els segments respectius, i el 2001 creà Flaix TV, que fou transferida el 2005 El 2009 publicà, juntament amb Enciclopèdia Catalana, el Diccionari del català colloquial Dubtes davant del micròfon L’any 2015 Miquel Calçada es desvinculà de l’emissora El programa de Ràdio Flaixbac El matí i la mare que el va parir  guanyà el 2016 el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de radiodifusió

La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…

La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…

Fill del pintor Xavier Valls i Subirà , bé que visqué des de molt jove a França i estudià història a la Universitat de París I, no es naturalitzà francès fins el 1982 Ingressà al Parti Socialiste  a disset anys, i fou un estret collaborador de Michel Rocard  en organitzacions estudiantils Dins del partit, el 1988 fou elegit primer secretari de la Federació Socialista, entre el 1993 i el 1997 fou secretari nacional de comunicació, i els anys 2003-04, de coordinació i del consell nacional Des del 1993 és membre del consell nacional Parallelament a la seva carrera en el partit, ha ocupat…

Publicat en català fins el 1940, tingué una gran influència a les zones rurals, on al s XIX no arribava gairebé cap altra publicació catalana Al costat d’indicacions pràctiques sobre la sembra, la collita, les previsions meteorològiques, etc, hom hi troba articles de tècnica agrícola, texts legals i composicions literàries sobre temes rurals

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…

Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…

És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable Té com a objectiu final la plena normalització lingüística  del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació…

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias del basket…