Resultats de la cerca

El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I, Jaume II, Sanç I i Jaume III galeria de l’ajuntament de Palma i altres

Hom el creu germà de Gaspar Requena Féu diverses obres a València, al monestir de Sant Miquel dels Reis i al convent de Sant Domènec És autor del mural representant el Braç eclesiàstic a la Sala de Corts del palau de la Generalitat de València

Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…

Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…

Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…

Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de Venècia 1960 i…

Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà