Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis d’Alió N, Bràfim E, Vilabella i Nulles S, Vallmoll SW, a més de Valls W S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb…

És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta caràcters de…

La seva parròquia pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1950, que fou agregada al d’Osca

Situat a l’esquerra del Cinca, antigament pertanyia al municipi de Gerbe i Griebal

Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de Valldigna 1955…

Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia s III

Pertangué, fins el 1956, al bisbat de Lleida