Resultats de la cerca
Es mostren 2001 resultats
Roc
Sant Roc, talla barroca popular
© Fototeca.cat
Personatge de vida llegendària venerat com a sant, que residí a Montpeller (Provença) entorn de 1295-1327.
Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…
Aleix
Cristianisme
Asceta.
La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant…
Joaquim Ayné i Rabell
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista.
Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística 1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano o Catalunya Literària i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’últim…
,
Maria Adela Pont Arnaiz

Maria Adela Pont Arnaiz
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugadora de basquetbol coneguda com Nina Pont.
Formada al Grup Esportiu Badia Solé, assolí diversos Campionats d’Espanya de categories inferiors La temporada 1982 fitxà pel Picadero, però jugà al Sant Francesc de Manresa resultat de la fusió del BF Manresa i el GE Badia Solé, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya de segona divisió Posteriorment marxà als Estats Units d’Amèrica i jugà dos anys amb l’equip de la Universitat Old Dominion fou la primera jugadora de l’Estat que jugà als EUA Un cop retornà d’Amèrica jugà en diversos equips de primera divisió, com el Lugo 1987-88, el Masnou 1988-90, amb el qual guanyà la Lliga la segona…
Carlos Gil Sojo
Triatló
Triatleta.
Ha format part del Club Natació Barcelona 1996-97, el Reus Ploms 1998-2001, l’Excelent Center 2002-05, el Trialandalus de Mijas 2006-07 i el Club Natació Prat Triatló 2008-11 Fou campió de Catalunya 1999, 2001 i d’Espanya 2005 de triatló També assolí el títol català de duatló 2001 Ha guanyat les principals proves del Circuit Català de triatló, com són les de Banyoles 2001, 2004, 2006, el Prat 2004, 2005, 2006, Sant Feliu de Guíxols 2005, Vilanova i la Geltrú 2005 i el triatló esprint de Barcelona 1998, 1999 Formà part de la selecció espanyola entre el 1999 i el 2007, i disputà…
Josep Ametllé Huguet
Ciclisme
Ciclista.
Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…
El Ministeri de l’Interior obre un servei per a denunciar delictes d’odi a Catalunya
El Ministeri de l’Interior espanyol obre un servei per a la denúncia de presumptes delictes d’odi a Catalunya Es tracta d’infraccions penals contra persones per la seva identitat, sigui d’origen ètnic o nacional, raça, religió o llengua, orientació sexual, etc Les denúncies presentades es dirigeixen bàsicament contra partidaris de la independència de Catalunya o bé que qüestionen els procediments de l’Estat contra l’independentisme Entre d’altres, es denuncien burles a la xarxa per la mort del fiscal Maza, per la signatura d’un manifest a Reus de sis regidors i l’alcalde contra…
guanter
Història
Menestral que fabricava guants i en venia.
Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus…
Miquel Pontic
Cristianisme
Bisbe de Girona (1686-99).
Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…
sedaire
Història
Oficis manuals
Fabricant o comerciant de teixits de seda.
Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina