Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels Estudis…

Germana de l’escriptor Gregori Minobis Estudià filosofia i lletres i periodisme El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena L’any 1976 entrà a Ràdio 4 , on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals També treballà per a Televisió Espanyola  a Catalunya Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya Formà part de la comissió organitzadora de les Primeres…

Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort Destacà pel seu…

Fill d’una família camperola, a 19 anys es traslladà a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, com a deixeble dels pintors Ramon Calsina, Francesc Labarta, Lluís Muntaner i Antoni Vila i Arrufat Si bé al llarg de la seva vida cultivà diferents tècniques artístiques l’aquarella, la pintura a l’oli, el dibuix, la pintura sobre ceràmica, la xilografia, fou principalment reconegut com a muralista Són seus els frescs d’una quarantena d’esglésies, capelles i altres edificis arreu de les comarques catalanes, però amb especial incidència a les de Tarragona Valls —el primer que…

Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà  El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995,  Punta Paloma 1997,  Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001,  Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005, Dice la…

Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps ,  La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999,  Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes de La capa d’…

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps

Deixeble de FCatalà i Roca , ha treballat sobretot en els camps publicitari i industrial També ha intervingut en la illustració de llibres, i s’ha especialitzat en fotografies de paisatges Entre aquestes sobresurten les que ha preparat per a la collecció ‘Imatge de Catalunya’ de l’editorial Destino