Resultats de la cerca

Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa

D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires

Format en la tradició prerafaelita, el 1871 anà a Florència i se sentí fortament atret per l’obra de Botticelli El seu recull Lines and Outlines 1875 és un manifest de la seva plàstica basada en la línia Dissenyà decoracions per a papers pintats El 1888 fou un dels fundadors i el primer president de l' Arts and Crafts Participà en les exposicions internacionals del Modernisme, moviment del qual fou un dels primers promotors collaborà en periòdics socialistes i en recollí els dibuixos a Cartoons for the Cause 1896

Fou rei de Sicília Conrad I 1251-54 i de Jerusalem Conrad II 1250-54 i duc de Suàbia Era fill de l’emperador Frederic II, i en nom seu governà l’imperi des del 1237 Deposat, com el seu pare, pel papa Innocenci IV 1245, lluità contra els usurpadors Enric Raspe i Guillem d’Holanda Designat emperador pel seu pare 1250 no arribà a ésser coronat El 1251 anà a Itàlia i recuperà Nàpols 1253 Deixà els seus regnes al seu fill Conrad II de Sicília, dit Conradí

El 1942 anà secretament a Algèria per preparar el desembarcament aliat al nord d’Àfrica estigué al cap de la invasió d’Itàlia, entrà a Roma i, a Caserta, se li rendiren les tropes alemanyes d’Itàlia i Àustria abril del 1945 Acabada la guerra ocupà l’alt comissariat nord-americà a Àustria, i després la prefectura de les forces de terra Del 1952 al 1953 fou comandant en cap de les tropes de l’ONU a Corea i de les nord-americanes a l’Extrem Orient Publicà Calculated Risk 1950

Anà de molt jove cap a les Índies 1535 visqué primerament a les regions avui colombianes 1538-47, i després recorregué el Perú fins a Potosí 1547-50 passà els darrers anys a Sevilla Abans de morir, publicà la Parte primera de la Crónica del Perú Sevilla 1553 i deixà enllestides Del señorío de los Incas, Descubrimiento y conquista del Perú i Guerras civiles d’aquesta només són coneguts els primers tres llibres, que han estat publicades molt modernament, obres d’una gran honestedat científica, on demostra un gran respecte per les poblacions indígenes

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra