Resultats de la cerca
Es mostren 13403 resultats
Joan Ordinas i Tous
Música
Baix.
Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona
Riudecanyes
Riudecanyes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…
Viladecans
L’Ajuntament de Viladecans, a l’edifici modernista de Can Modolell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de…
Pla Territorial de les Terres de l’Ebre
Pla territorial parcial aprovat el 2001 per al conjunt de les terres de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i modificat parcialment l’any 2003.
L’objectiu d’aquest pla territorial és aconseguir el desenvolupament econòmic i social dels territoris assegurant criteris de sostenibilitat Amb aquesta finalitat, el pla planteja una sèrie de mesures estructurals i estratègiques de l’organització del territori i fixa el marc de referència per a la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana PGOU i el desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN La major part de les mesures proposades al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre busquen contrarestar l’envelliment demogràfic, especialment a les comarques de la Ribera d’Ebre i la…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
Roda de Berà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
vol

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vol, un mig vol contornat, un mig vol abaixat
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
Quan el vol es presenta revessat, hom l’anomena vol abaixat Una sola ala és anomenada un mig vol , i la seva posició ordinària és amb l’extrem superior a la dreta i la punta dirigida vers el cap de l’escut en el cas contrari, hom parla d' un mig vol contornat Quan les dues ales del vol són d’esmalts diferents un vol d’atzur i d’argent , hom blasona primer la que és a la destra del camper
fusible

Fusible fixat en el dispositiu de connexió de la xarxa (a dalt) i parts del cartutx (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu de protecció del circuit o conjunt de circuits d’un aparell, d’una instal·lació, etc, contra les sobrecàrregues o els curtcircuits accidentals.
Conté un fil o element fusible metàllic que és recorregut pel corrent de l’aparell a protegir i que obre el circuit en fondre's per un excés de corrent Hi ha diversos tipus de fusibles els més corrents són de rosca i els de cartutx Per a aplicacions especials hom empra també fusibles retardats i fusibles d’acció ràpida o extraràpida
pila

Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
Diada del Llibre

Celebració de la diada de Sant Jordi a la plaça del Mercadal de Reus (Baix Camp)
© Ajuntament de Reus
Folklore
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels Països Catalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina