Resultats de la cerca

Fou president del Reial Club de Golf Cerdanya 1948-64 i vocal del consell directiu del Futbol Club Barcelona Collaborà en la construcció del camp de golf de Puigcerdà, del qual fou el primer president Fou elegit amic predilecte de la ciutat de Barcelona el 1969

Era un dels castells que defensaven l’engorjat del Baridà, lloc de pas entre l’Alt Urgell i la Cerdanya El lloc d’Ansovell s’esmenta amb la forma Nassobell en l’acta de consagració de la Seu tanmateix, la més habitual des del segle XIII és la de Nansovel o Nansovell L’origen del castell és confús, sembla que pertanyia inicialment als comtes de Cerdanya, que l’infeudaren amb altres castells veïns Cava, Queralt i Sant Martí dels Castells a la família Pinós El 1277 Galceran III de Pinós llegà al seu fill, anomenat també Galceran, tot el que ell tenia i els seus…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña,  durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres  Alt Berguedà i Cardener 1965…

Els governants de Gòtia i de Septimània també apareixen amb el títol de marquès Al territori català els comtes de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça empraren, amb el títol de comte, el de marquès També, en funció de la defensa d’una frontera, apareix amb aquest títol 917 Ermenard

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga

S’especialitzà en la modalitat hípica de salt d’obstacles Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Aconseguí la medalla de bronze al Gran Premi del concurs de salts del seu club 2010 Participà en diverses competicions, com la Ruta de la Cerdanya Integrà l’equip espanyol de salts

Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló, el Rasès i Carcassona Al centre hi ha l’ aeròdrom de la Quillana , destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís

Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com…