Resultats de la cerca
Es mostren 3079 resultats
Josep Andreu Miralles
Golf
Dirigent esportiu vinculat al golf.
Fou president del Reial Club de Golf Cerdanya 1948-64 i vocal del consell directiu del Futbol Club Barcelona Collaborà en la construcció del camp de golf de Puigcerdà, del qual fou el primer president Fou elegit amic predilecte de la ciutat de Barcelona el 1969
Castell d’Ansovell (Cava)
Art romànic
Era un dels castells que defensaven l’engorjat del Baridà, lloc de pas entre l’Alt Urgell i la Cerdanya El lloc d’Ansovell s’esmenta amb la forma Nassobell en l’acta de consagració de la Seu tanmateix, la més habitual des del segle XIII és la de Nansovel o Nansovell L’origen del castell és confús, sembla que pertanyia inicialment als comtes de Cerdanya, que l’infeudaren amb altres castells veïns Cava, Queralt i Sant Martí dels Castells a la família Pinós El 1277 Galceran III de Pinós llegà al seu fill, anomenat també Galceran, tot el que ell tenia i els seus…
Agustí Jolis i Felisart

Agustí Jolis i Felisart
© MUSEU COLET
Excursionisme
Excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña, durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres Alt Berguedà i Cardener 1965…
,
marquès | marquesa
Història
Comte que governava un territori fronterer o marca.
Els governants de Gòtia i de Septimània també apareixen amb el títol de marquès Al territori català els comtes de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça empraren, amb el títol de comte, el de marquès També, en funció de la defensa d’una frontera, apareix amb aquest títol 917 Ermenard
Joan Pau Bouchard
Botànica
Educació
Mestre i botànic.
Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981
sotsvegueria de Ribes
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (322 h [1718]) que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera.
Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga
Virgínia Graells Cros
Hípica
Amazona.
S’especialitzà en la modalitat hípica de salt d’obstacles Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Aconseguí la medalla de bronze al Gran Premi del concurs de salts del seu club 2010 Participà en diverses competicions, com la Ruta de la Cerdanya Integrà l’equip espanyol de salts
ras de la Quillana
El ras de la Quillana vist des de la Formiguera
© Fototeca.cat
Altiplà (1.746 m) del Capcir, dins el municipi de la Llaguna, obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’W, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).
Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló, el Rasès i Carcassona Al centre hi ha l’ aeròdrom de la Quillana , destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís
Francesc Bertran
Història
Cavaller, senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran.
Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya
Bernat I de Besalú
Història
Comte privatiu de Besalú (994-1020).
Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina