Resultats de la cerca

Vida A deu anys inicià els estudis de solfeig i piano Més tard els perfeccionà amb E Granados i fou alumne d’harmonia i composició de F Pedrell D’entre la seva abundant producció musical, d’estil romàntic, destaquen les composicions per a piano Jota Pamplona , El convent , La tórtora emmalaltida , Dansa de la mort i Primavera d’altre temps També escriví l’opereta Lady Flirt , música religiosa i música de cambra i harmonitzà cançons tradicionals catalanes, com Els tres tambors , La filla del rei de França o El mestre El 1911 fundà una acadèmia de música i hi impartí classes fins…

Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols Tornà a Mallorca…

Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento…

Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el retaule de la…

Germà de Joan, professà al convent dominicà de Solsona 1926 i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat Traslladat a Barcelona, fundà 1936 la revista “Dominicas” El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino Summa contra gentiles 1952, Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas 1961 i Francisco Coll, fundador…

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi d’…

Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements…

Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de…

Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…