Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del polític Joan de Garganta i Fàbrega i del botànic Miquel de Garganta i Fàbrega. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat. Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista Dominicas. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia.
Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador i predicador. Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que feu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956). Col·laborador assidu de la revista Teología espiritual, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.