Resultats de la cerca

Fundat el 1989 per promoure la pràctica de l’esport Disposa d’equips masculins i femenins de bàsquet, futbol sala i voleibol La temporada 1999-2000 l’equip cadet femení de basquetbol es proclamà campió d’Espanya Al juliol del 2010, juntament amb l’Associació Esportiva Escolar Paidos, creà l’Escola de Bàsquet Sant Fruitós Disposa de les installacions de la pista poliesportiva municipal

Des del 1989 assolí diversos títols catalans i estatals de descens i de camp a través de veterans El 1992 fundà el Club Ciclista El Corredor i el 1993 dirigí l’organització de la Copa del Món de BTT celebrada a Llinars del Vallès Dins de l’entitat creà competicions com els Dos Dies de Llinars i organitzà els Campionats de Catalunya de trial

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Es traslladà a París, el 1911, on conegué FApollinaire i els cubistes El seu art, fet d’estilitzacions segons l’esperit cubista, realitzà la figura humana sense apartar-se del realisme Dona ajupida 1924, Musée Nationale d’Art Moderne, París Destruït pels nazis el seu taller el 1942, s’installà novament a París el 1945 i creà una escultura de formes allargades, gràcils i elegants

Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946

Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes Azione Cattolica di Laboratori Italiani, impulsades pel cardenal Montini Publicà la revista quinzenal Tribuna 1946-48, que fou suspesa, i la revista mensual Radar social , que és avui el portaveu de l’entitat

Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa 1808 i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits

Li fou encarregada 1933 l’organització dels transports i les fortificacions del Tercer Reich i creà l’Organisation Todt Aquesta entitat s’ocupà de la realització de la xarxa d’autopistes alemanyes 1933-38 i de l’edificació de la línia defensiva Siegfried 1937-40 Fou ministre d’armament i municions 1940 Mort ell, dirigí l’organització l’arquitecte ASpeer, que construí el Mur de l’Atlàntic

Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana Fundà el 1942 la revista Lérida Ganadera , que dirigí fins el 1958 Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vicepresident Publicà nombrosos treballs científics i realitzà una gran tasca de divulgació ramadera