Resultats de la cerca

Professor a Harvard Deixeble de Carnap i de Quine, les influències que més el marcaren foren, però, les de Kant i Wittgenstein El seu primer àmbit d’interès fou el de la filosofia de les matemàtiques i posteriorment s’interessà per la filosofia del llenguatge Amb el temps tractà totes les temàtiques filosòfiques bàsiques La seva obra es caracteritza pel tarannà crític envers els dogmes de la filosofia analítica La seva línia de pensament fou definida per ell mateix com a realisme intern o realisme amb r minúscula per oposar-lo al Realisme metafísic, amb R majúscula Considera que no hi ha cap…

Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols estatals…

Entre els anys 1977 i 1982 exercí diferents càrrecs professionals, entre els quals, el de cap d’operacions a l’emissora de ràdio KALI, de Los Angeles, a més de fer diverses collaboracions a la premsa i la televisió de l’estat de Califòrnia El 1982 s’incorporà com a cap de programes a Antena 3 Radio a Catalunya, on acabà ocupant el càrrec de director El 1986 fou nomenat director adjunt de Catalunya Ràdio , i el 1988 passà a ser-ne el director El 1995 fou nomenat director de Televisió de Catalunya TVC Des del 1993 fins al 1995 fou professor associat de la facultat de ciències de la informació…

Pertanyé a la Internacional Situacionista fins l’any 1961 Investigà sobre la ciutat futura que anomenà New Babylon, una ciutat caracteritzada pels fluxs nomàdics i l’absència de fronteres, que concretà en projectes d’inspiració dadaista com el Campament de Gitanos del 1956, les diferents Exploracions de l’Espai realitzades entre el 1954 i el 1958 i en obres com el Spatiovare o el Grup de Sectors, ambdues de l’any 1959

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa Fou subcampió del món júnior 1988 en la prova de 10 km marxa En categoria absoluta, participà en tres Jocs Olímpics A Barcelona 1992, fou desqualificat en la prova de 20 km marxa, quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta Fou bronze en 50 km a Atlanta 1996 i quart en 50 km a Sydney 2000 També prengué part en cinc Campionats del Món, en els quals aconseguí una medalla d’or 1993 i una de plata 1995, ambdues en els 20 km En els tres Campionats d’Europa en què participà, obtingué un bronze també en 20 km 1994 Aconseguí…

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els anhels del…

Neta de l’actor Walter Huston i filla del director i actor John Huston i de la ballarina Enrica Soma El seu pare la llançà a A Walk with Love and Death 1969, però gairebé passà una dècada fins que no feu papers secundaris amb Elia Kazan i Bob Rafelson La seva carrera rebé un nou impuls quan Huston li donà un paper a Prizzi's Honor 1985, amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària A partir d’aquí, la seva gran presència i altivesa la convertí en una excellent actriu de caràcter Altres títols The Dead J Huston, 1987, The Grifters S Frears, 1987, per la qual fou nominada a l’Oscar…

El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de Benestar i…