Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
Lluís-Alexandre Procopi Bassecourt i du Pire
Història
Militar
Militar, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.
Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista carlí.
Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montemolín, pretendent carlí a la corona d’Espanya (1845) amb el nom de Carles VI.
Era fill de l’infant Carles Maria Isidre , fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina , i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 d’abril de 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles , invalidà la renúncia
Lluís Joan del Milà i de Borja
Cristianisme
Cardenal (1456).
Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana
Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont
Història
Segon duc d’Híxar i de Lécera.
Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517
Commemoració de l’afusellament del president Lluís Companys
Una marxa de clavells al castell de Montjuïc, que substitueix la tradicional marxa de torxes, commemora el 77è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destaca el compromís de Companys amb "la pau, la fermesa i la democràcia" Després del discurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que fa esment de la cruïlla històrica que viu Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, critica el PP per la banalització de l’assassinat del president, exemplificada en les manifestacions del sotssecretari general de Comunicació…
Mort de Carlemany; el succeeix Lluís el Piadós
Mort de Carlemany el succeeix Lluís el Piadós
Apareix De veritate fidei christianae, de Lluís Vives
Apareix De veritate fidei christianae, de Lluís Vives
Lluís el Piadós és nomenat rei d’Aquitània
Carlemany, rei dels francs, nomena el seu fill Lluís el Piadós rei d’Aquitània
Josep Lluís Núñez, president del Futbol Club Barcelona
Josep Lluís Núñez és elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions democràtiques del futbol espanyol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina