Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
Creixement salvatge i enriquiment fàcil en la construcció
L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…
pacte de Toledo
Acord sobre el sistema de la seguretat social subscrit entre el govern espanyol del PSOE i les forces de l’oposició a les Corts espanyoles.
L’acord, que tenia l’origen en els treballs elaborats en el curs de la Unió Econòmica i Monetària , en les recomanacions contingudes en el Llibre blanc de Jacques Delors i, de manera més concreta, en una Proposició no de llei presentada per Convergència i Unió al final del 1993, fou aprovat l’abril del 1995 per 268 vots a favor, un en contra i dues abstencions A més del suport de la patronal, el govern el negocià amb els sindicats majoritaris UGT i CCOO El pacte, sense data de caducitat explicitada, té com a objectiu garantir la solvència de la seguretat social i, molt especialment, la de les…
els Altars de Prades
Nom popular dels cingles que limiten els plans de la serra de la Mussara, vista des de la rodalia de Reus.
L’altitud oscilla entre 600 i 700 m
octant
Matemàtiques
Cadascuna de les vuit regions de l’espai determinades pels tres plans de coordenades en un sistema de coordenades cartesianes tridimensionals.
oblic | obliqua
Matemàtiques
Dit del prisma determinat per la intersecció d’una superfície prismàtica amb dos plans no perpendiculars a les arestes d’aquella.
estructurisme
Art
Corrent artístic basat en la creació d’unes formes tridimensionals, regulars i pintades amb colors plans i estructurades damunt un suport.
Centrat en l’obra de ChBiederman, constitueix el pont mal conegut i, a la seva època, marginat entre el neoplasticisme i els corrents cinètics i de l' op-art
claqueta

Claqueta
PhotoDisc - Steve Cole
Cinematografia
Pissarra que porta les indicacions necessàries per a ordenar els plans en premuntatge i és filmada al principi de cada pla.
Porta una peça que fa un soroll característic que serveix de referència a la sincronia del so
espai lliure
Urbanisme
Determinació obligatòria dels plans d’urbanisme, que comporta la previsió d’una reserva mínima destinada a parcs públics i zones verdes.
esglaó
Construcció i obres públiques
Cadascun dels plans en què es descompon un ram d’escala i que hom trepitja en pujar-la o baixar-la.
L’esglaó és constituït per una part horitzontal, o estesa , i una part vertical, o davant En una escala de trànsit còmode, la suma de l’amplada de l’estesa i el doble de l’alçada del davant ha d’ésser d’uns 63 cm
el Sió

El Sió al seu pas per terres d’Agramunt
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina