Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
literatura turca
Literatura
Literatura conreada en turc o en qualsevol de les llengües turqueses (literatures turqueses).
La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també en persa o…
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals, motets i…
Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,
Anselm Turmeda
Pàgina d’un manuscrit de l’obra Tuhfat al-"aribfi radd “alà ahl al-salib, d’Anselm Turmeda
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…
,
Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…
,
Carles Hac Mor
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Carles Hernández i Mor.
Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988 rebé el premi…
,
humorisme
humorisme Portada de “L’Esquella de la Torratxa” del 30 d’octubre de 1886
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.
És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…
Francisco de Quevedo y Villegas
Literatura
Poeta i prosista castellà, una de les màximes figures del barroc.
Apassionat per la política, amic del duc d’Osuna, l’acompanyà a Itàlia, on intervingué en perilloses missions diplomàtiques A la caiguda del duc 1620, fou desterrat a la Torre de Juan Abad, però amb la mort de Felip III i l’ascensió del comte duc d’Olivares recobrà la confiança de la Cort El 1639 fou detingut, sense que se'n sàpiguen exactament les causes, a casa del duc de Medinaceli i empresonat en el convent de San Marcos de Lleó, on restà quatre anys en deplorables condicions Quevedo és un dels més grans poetes de tots els temps Conreà…
Agustí Pons i Mir
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada 1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino 1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…
,
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina