Resultats de la cerca

Fill de militar, a vuit anys es traslladà amb la seva família a Palma Llicenciat en farmàcia a la Universidad Complutense, ha exercit a Marratxí, on inicià la seva carrera política dins del Partido Popular 1996 com a regidor a l’oposició Posteriorment fou tinent d’alcalde d’Urbanisme i Sanitat i, en virtut d’un pacte entre el PP amb un partit independent d’àmbit municipal, alcalde en 2005-07 i, novament i en solitari, des d’aquest any fins al 2011 Vicepresident del PP de Balears des de l’any 2008, al setembre del 2009 substituí Rosa Estaràs a la presidència Al febrer del 2011 ocupà l’escó d’…

Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la…

El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la màxima figura…

Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i de Beatriu de Melgor Succeí el seu pare sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, a la cort del qual s’educà Aquest defensà els seus drets contra les pretensions dels Baus i dels emperadors Conrad III i Frederic I Després del 1157 es casà, per consell del seu oncle, amb Riquilda de Polònia, vídua d’Alfons VII de Castella i neboda de Frederic I, amb la qual cosa obtingué el favor d’aquest, i immediatament després de la mort de Ramon Berenguer IV es veié amb l’emperador de Torí i en rebé la investidura dels seus estats sota…

Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que…

Fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la seva muller Peronella d’Aragó Fou batejat amb el nom de Pere, que, després del 1162 probablement el 1168, li fou canviat pel de Ramon Berenguer Pel testament del seu pare rebé el comtat de Cerdanya i els seus annexos, la senyoria superior sobre Carcassona i els drets sobre Narbona, tot en feu del seu germà Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li donà Provença en comanda el 1168, i llavors l’heretatge del seu pare passà al seu germà petit Sanç Fou mort, en una traïdora emboscada, per Aimar, fill de Sicard, senyor de Murvièl, el 5 d’abril de 1181…

Ramon Borrell, comte de Barcelona

L’artista Ramon Casas pinta Garrote vil

Berenguer Ramon II, amb l’ajut de genovesos i aragonesos, ataca infructuosament Tortosa

Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella 1430 Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça 1435 Formà part d’algunes ambaixades el 1434 d’una prop del papa Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols 1436-42 i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç 1442 El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al duc de Milà, que havia nomenat el rei hereu seu,…