Resultats de la cerca

Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…

Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…

En la conferència de Casablanca, els aliats acordaren la reconquesta total del Magrib abans d’iniciar l’ocupació d’Itàlia Mentre els nord-americans tractaven de separar les forces alemanyes del general Jürgen von Arnim, al nord, de les del general Erwin J Rommel, al sud, aquest contraatacà, ocupà la ciutat de Gafsa i marxà sobre Tebesa, on s’havien replegat els nord-americans Tot i això, les diferències entre Hitler i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia Per la seva banda, von Arnim refusà de rebre reforços donant per perdut el cap de pont tunisià Els anglo-nord-americans…

Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a…

Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…

Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador El testament del rei de Catalunya-Aragó 1196 hi afegí els seus drets sobre Montpeller Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu…

Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Galati,…

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…

Fou donat en ostatge pel seu pare en les negociacions entre la Unió i el rei 1289 Lluità contra Castella i assistí a les vistes d’Ágreda, on fou acordada la divisió del regne de Múrcia 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó li cedí el seu títol de senyaler de l’Església, poc abans d’anar, junts, a la conquesta d’Almeria 1309 Recuperà de l’almirall Bernat de Sarrià el castell d’Orxeta 1309-12 Enviat a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis Robert I i Frederic II 1316, descobrí l’existència de Napoleó d’Aragó, fill bastard de Jaume II, el qual informà del fet Projectà una…

Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de…