Resultats de la cerca

Dedicat primerament al periodisme, des del 1928 conreà la novella, sota diversos pseudònims, amb una temàtica molt variada autobiografia, problemes socials, costums de vida provinciana, novella psicològica, etc, però excellí sobretot en la novella policíaca, gènere que renovà i dotà de qualitat literària, aprofondint en l’anàlisi psicològica dels personatges, amb el qual aconsegueix veritables creacions Una de les més populars és la de l’inspector Maigret, protagonista d’una llarguíssima sèrie Del conjunt de la seva obra cal destacar Maigret 1934, Le chien jaune 1936, L’homme qui regardait…

Professor a Göttingen, Bonn i Heidelberg, el 1915 succeí Dilthey com a professor a Berlín Preocupat per la història de l’esperit i per la pretensió d’absolut de la religió, féu alhora una anàlisi transcendental de la consciència particularment de la religiosa i un estudi sociològic del cristianisme Oposat a l’historicisme i a l’absolutisme, afirmà l’existència de totalitats culturals —com, per exemple, humanisme i cristianisme— relacionades entre elles Les seves obres, publicades del 1888 al 1925, foren recollides en 4 volums Gesammelte Schriften , 1912-25 sota els títols…

Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat 1934 a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novelles La serpiente de oro 1935, Los perros hambrientos 1939 i El mundo es ancho y ajeno 1941, aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas La seva obra, que cal situar dins el corrent indigenista i…

Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements lingüístics…

Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…

Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar la Meseta De…

Publicà en castellà Lejos de casa 1967 i Cruzar una calle para escaparse de casa 1968, reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època Després de 20 boyards papel maíz 1974, no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar 1971, premi Carles Riba 1970, sense modificar la tònica dels anteriors reculls Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra 1976 encetà un to més irònic i meditatiu Conreà també…

El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc En poesia…

Ha introduït en el teatre un fort element de farsa, palès des del seu primer èxit, Relatively Speaking ‘Mitges veritats’, 1965, on les incomprensions —a vegades de classes socials— provoquen una gran hilaritat És autor també de The Norman Conquest ‘La conquesta normanda’, 1972, Sisterly Feelings ‘Sentiments fraternals’, 1979, Way Upstream ‘Camí a contracorrent’, 1982, A Chorus of Disapproval ‘Reprovació general’, 1984, The Westwoods 1984, Woman in Mind ‘La dona en el pensament’, 1985, Mere Soup Songs 1986, A Small Family Business ‘Un petit negoci familiar’, 1986, House &…

Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…