Publi Corneli Escipió Emilià

Publius Cornelius Scipio Aemilianus (la)

(?, aprox. 185 aC — ?, 129 aC)

Membre adoptiu de la família Cornèlia.

Rebé de Polibi una educació hel·lenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna (168), a Hispània (151) i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides. Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell, gràcies al qual obtingué el consolat (147). Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago (146) i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica. Nomenat cònsol de nou (134), fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar la Meseta. De retorn a Roma, es trobà amb l’agitació social per les reformes socials de Tiberi Grac i defensà els interessos dels rics propietaris. Aquesta política enfront de la plebs degué motivar el seu assassinat.