Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Roger Bernat II de Foix
Història
Comte de Foix (1223-41) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat I).
Fill i successor del comte Ramon Roger I Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232 Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa 1211-26 es reconcilià amb l’Església l’any 1229 Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de…
Vilacireres
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).
És centrat en l’antiga església parroquial Sant Jaume, situada a 1 356 m alt, a la capçalera del torrent de Vilacireres , afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu
Jura de Francònia
Altiplà
Altiplà de Baviera, Alemanya.
Format per calcàries juràssiques, és solcat per les profundes valls dels afluents del Danubi El clima és dur, ventós i amb fortes nevades hivernals Hi ha pobres conreus de cereals i de pastures, alternant amb landes i amb torberes
Ponteareas
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situada al curs baix del Miño, a les valls del Tea i Uma, hi predomina el poblament disseminat, amb cases aïllades Té cultiu de cereals, vinya i hortalisses, ramaderia, explotacions forestals pinedes, manufactures de la fusta, i indústria alimentària i ceràmica
península de Banks
Península
Península de Nova Zelanda, a la costa oriental de l’illa del Sud (uns 1165 km2 d’extensió).
La costa presenta badies molt profundes Lyttelton Harbour, Akaroa Harbour És una regió muntanyosa, formada per roques volcàniques, tallada per valls on s’acumula el loess L’economia és essencialment agrícola darrerament, però, hi ha augmentat la importància de la ramaderia
Fermo
Ciutat
Ciutat de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia.
És situada entre les valls del Tenna i de l’Ete Vivo, en un contrafort del sistema subapení Centre agrícola blat, blat de moro, oliveres, vinya, farratge, arbres fruiters, hortalisses Indústria tèxtil filats de cotó, i foneries de bronze campanes
Maria Betriu Català
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Formà part del Club Natació Barcelona, del Club Gimnàstic Barcelonès, del Club Atletisme Valls d’Andorra i del València Club d’Atletisme Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 800 m 1986 i de 1500 m 1987, 1993, 1994
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil…
Vilardanó
Masia
Antic terme i masia del municipi de la Parròquia de Ripoll (actualment unit al de Ripoll, Ripollès), prop del Ter, al sector meridional del terme.
És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885
Isère
Riu
Riu de França, afluent del Roine per l’esquerra (290 km).
Neix als Alps i recorre, encaixat, les valls de Tignes i Tarentaise Abans d’arribar a Grenoble, on rep el Drac, passa pel Grésivaudan Desguassa al Roine, al nord de Valença, El curs superior és de règim nival, i l’inferior, nivopluvial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina