Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
massís Tamu

Imatge en 3D del sòl submarí on es mostra la mida i forma del Massís Tamu
© NSF / Will Sager
Massís
Volcà submarí inactiu, a l’oceà Pacífic
És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M University, on William Sager, director de…
Lauraguès
Territori llenguadocià amb capital a Castelnaudari.
El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la corona
Kamtxatka
La vall dels guèisers a la península de Kamtxatka, Rússia (Àsia)
© Fototeca.cat
Península
Península del NE d’Àsia, a l’extrem més oriental de Rússia (1.200 km de llargària i 450 km d’amplada màxima).
És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou…
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels…
Amenaces homòfobes a l’alcalde de Terrassa
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denuncia haver estat objecte d’insults i amenaces homòfobes per un individu no identificat per haver canviat el nom d’un carrer de la ciutat fins ara dedicat a Salvador Gros, un voluntari de la División Azul, pel de Font de la Noguera Ballart rep immediatament milers de missatges de suport de ciutadans per la xarxa, així com del president de la Generalitat, Carles Puig- demont, i de la majoria de partits polítics catalans L’Observatori contra l’Homofòbia demana al Govern que sancioni l’autor dels insults en aplicació de la Llei per a garantir els drets…
schola cantorum
Música
Cristianisme
Institució romana ja existent als s. VI-VII al servei del cant per a la litúrgia cristiana.
En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae…
ressonància
Física
Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’oscillador d’…
regne de Déu
Bíblia
Expressió dels evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús: la bona nova de la proximitat del regne anunciat pel segon Isaïes i pel salm 96, que havia de començar pel judici de les nacions i per l’alliberament del poble; les visions de Daniel n’anunciaven el moment amb imatges.
Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop” Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc…
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc , afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
els Masos
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al S de la vall de la Tet i a l’W del riu de Llescó, que limita el terme amb el de Prada.
L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…