Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop”. Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme. “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides. “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà. Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc freqüent; sempre, però, l’esdeveniment del regne tendeix a situar-se a la fi del món present.
m
Bíblia