Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Luis Codera Puzo

Luis Codera Puzo
© Ernst von Siemens Music Foundation / Manu Theobald
Música
Compositor.
Estudià piano i trombó al Conservatori Municipal de Barcelona i, posteriorment, guitarra elèctrica, teoria del jazz i arranjaments de big band al Taller de Músics Diplomat per l’ Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC, amplià estudis amb Wolfgang Rihm a la Hochschule für Musik de Karlsruhe Ha format part de la Jove Orquestra Percussionista de Catalunya JOPC i ha participat en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional de Percussió de Catalunya, el Nachtklänge de Karlsruhe o l’Acanthes de Metz, entre d’altres L’any 2009 fundà la formació de música de nova creació …
Sándor Szokolay
Música
Compositor hongarès.
Estudià al Liceu Musical de Békéstarhos 1947-50, impulsat per Zoltán Kodály, i posteriorment a l’Acadèmia de Música de Budapest 1950-57, on fou alumne de Ferenc Szabó i de Ferenc Farkas i, posteriorment, professor de contrapunt i composició del 1959 fins a la jubilació 1994 Treballà també a la ràdio hongaresa 1957-60 Obtingué un èxit notori, fins i tot fora del seu país, amb la primera òpera, Vérnász ‘Noces de sang’, 1964, basada en l’obra de Federico García Lorca Bodas de sangre , per la qual obtingué el premi Kossuth La seva producció operística té el reclam d’un teixit orquestral brillant…
,
Antón Costas Comesaña
Economia
Economista gallec.
Llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per l’Escola d’Enginyeria d’Indústries de Vigo 1972 i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona 1977, és doctor en Ciències Econòmiques per aquesta universitat 1982, on imparteix la docència Des del 1988 és catedràtic de Política Econòmica i dirigeix diversos projectes de recerca, entre els quals cal esmentar el Grup d’Investigació en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica, i cursos sobre la gestió i regulació dels serveis públics econòmics Assessor d’organismes diversos, entre els quals hi ha les…
el Toro

el Toro
Juan Carlos (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de parla castellana del País Valencià.
És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana, fou ocupada per vàndals segle V i bizantins segle VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn…
Sant Miquel de Sorerols

Vista del mur meridional de l’església de Sant Miquel de Sorerols, restaurada el 1956 per la Diputació de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Antiga església parroquial del municipi de Tavertet (Osona), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al segle XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del segle XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als…
Sant Esperit
Convent
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu, al municipi de Gilet (Camp de Morvedre).
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília el 1404 s’hi installà una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501 Fou objecte d’un atac de pirates…
Salern
La badia i la ciutat Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077…
la Romana de Tarafa
Ajuntament de la Romana de Tarafa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, als corredors del sub-bètic valencià.
Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes ultrapassen…