Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Ur
Vista d'Ur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i de Llívia), a la vall del Reür; el sector septentrional és accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d’Angostrina i de Brangolí, que formen el Reür.
La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració escultòrica,…
riu Tort
Riu
Curs d’aigua de la vall de Lillet (Berguedà), afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als vessants occidentals del Puigllançada, prop de Gavarrós, dins el terme de Guardiola de Berguedà, i s’uneix al seu col·lector a Santa Cecília de Riutort, dins el terme de la Pobla de Lillet.
Carlet
Vista aèria de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al seu límit occidental, a la zona de contacte entre les calcàries cretàcies dels darrers contraforts orientals de la serra de Dosaigües (el Matamont) i la plana al·luvial formada pels sediments aportats pel riu Magre, que penetra al terme en deixar la vall dels Alcalans.
Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…
Canyamars

Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…
Baciver
Coma
Coma de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, dins el terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), sota el tuc de Baciver (2 644 m alt.), el qual es troba dins el terme de Salardú (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l' estany del Baciver
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
Cortsaví
Cortsaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre el torrent de la Fou i el riu Ferrer.
Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…
Conat
Municipi
Municipi del Conflent, en una de les valls de l’esquerra de la Tet (vall de Conat), entre les d’Évol i de la Castellana, formada per la confluència de les de Noedes i d’Orbanyà, drenada per la riera de Callau, que desguassa a la Tet prop de Prada.
El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus descendents passà als…
hostal Roig
Hostal
Hostal del municipi de Gavet de la Conca, dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou.
És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.