Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
bemoll
Música
Dit de la nota afectada pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l’estat natural.
senalla
Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca.
rebeca
Indumentària
Jaqueta de gènere de punt curta fins a la cintura, sense coll i cordada per davant de dalt a baix.
apuntar
Dictar baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc.
aliment concentrat
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat perquè posseeix un elevat valor nutritiu, una alta digestibilitat i un baix contingut en fibra.
Prové adés directament dels conreus —grans de cereals, de llegums, etc—, adés de residus industrials, com el segó i els tortós subproductes de la indústria sucrera, de l’arròs, de la llet, etc En general, tots els aliments concentrats tenen de 0,75 a 1,45 unitats alimentàries per quilogram de producte, sense considerar l’aigua, que en aquest aliments és escassa
Anglada
Historiografia catalana
Família de pagesos benestants originaris de Fonteta (Baix Empordà), alguns membres de la qual als s. XVII-XVIII foren dietaristes.
Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat per Santi…
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
la Torre de la Mata
Poble
Poble del municipi de Torrevella (Baix Segura), al N de la vila, que formà fins fa poc un enclavament dins el terme català de Guardamar (Baix Vinalopó), entre la mar i la llacuna de la Mata, que forma part de les salines de Torrevella
.
La parròquia el Roser fou creada el 1772 l’església s’enderrocà amb el terratrèmol del 1829
Pals
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…