Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Eugeni III
Cristianisme
Nom que adoptà Bernardo Paganelli en esdevenir papa (1145-53).
Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol
Barlaam
Cristianisme
Bisbe i teòleg, anomenat el Calabrès
.
Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres
Joan de Borja
Història
Duc de Camerino i de Nepi (Infans Romanus).
Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó
Università degli Studi
Antiga Universitat de Bolonya, fundada vers el 1088.
L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants
Jři Trnka
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec, especialitzat en dibuixos animats, compartí la seva activitat cinematogràfica amb la de pintor, il·lustrador i decorador.
Autor de nombrosos films curts i de sis excellents llargmetratges de ninots animats Spalicek ‘L’any txec’, 1947, Cisaruv slavic ‘El rossinyol de l’emperador’, 1948, Stare povesti ceske ‘Velles llegendes txeques’, 1953, Bajaja 1950, Dobri vojak Svejk ‘El valent soldat Sveik’, 1955 i Sen noci suatojanske ‘El somni d’una nit d’estiu’, 1958 Els seus dos darrers films curts Archandel Gabriel a pani Oca ‘L’arcàngel Gabriel i la mamà Oca’, 1964 i Ruka ‘La mà’, 1965 són així mateix dues obres mestres
Ammià Marcel·lí
Historiografia
Literatura
Historiador llatí, de família grega.
Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent
Alexandre V
Cristianisme
Papa (1409-10; Petros Filargos); considerat antipapa pels canonistes.
Franciscà i professor de la Universitat de París, fou elegit papa pel concili de Pisa, que pretenia d’acabar amb el Cisma d’Occident els dos papes que el concili havia deposat prèviament, però, no se sotmeteren, i el cisma s’agreujà i es convertí en tricèfal Martí l’Humà, que no havia acceptat el concili, no reconegué el nou papa i mantingué la seva obediència a Benet XIII Pedro de Luna Alexandre V establí contactes amb l’emperador bizantí per a la unió de les Esglésies
Alberic II de Spoleto
Història
Duc de Spoleto i marquès de Camerino.
Príncep i senador de Roma, fill d’Alberic i de Marozia i germà del papa Joan XI Obligà Hug de Provença tercer marit de la seva mare a refugiar-se al castell de Sant'Angelo Durant vint-i-tres anys 932-954 governà Roma i els Estats Pontificis L’any 951 s’oposà a la coronació d’Otó I com a emperador Morí el 954, després d’aconseguir dels romans la promesa de l’elecció del seu fill Octavià futur Joan XII com a papa
Agobard
Nota autògrafa d' Agobard al marge d’unes taules de còmput: " 782. Aquest any vaig venir de les Hispànies a la Gàl·lia Narbonense "
© Fototeca.cat
Història
Visigot probablement originari de l’actual Catalunya.
S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia
Frederic V del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1610-23) i rei de Bohèmia (Frederic I) (1619-20).
Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina