Resultats de la cerca

Sostingué contínues batalles amb Lagaš, fou sotmesa per Eannatum ~2480 que en commemorà la victòria amb una gran estela, dita dels voltors i per Entemea ~2450 El sobirà més important fou Lugalzaggizi, fundador i únic sobirà de la dinastia III d’Uruk ~2371-~2347 a Sumer, el qual annexà Ur i Nippur i posà les bases de la unió política de les ciutats sumèries El tall fou excavat els anys 1885 i 1962

Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el comtat d’Empúries…

És centre agrícola i mercat comarcal Situada damunt un turó circular que es destaca sobre la fèrtil plana que l’envolta, hi ha tallers de reparació de material ferroviari La ciutat remunta a la colònia romana a la qual Juli Cèsar donà el nom de Pax Iulia pel fet d’ésser la ciutat en què fou tractada la pau amb els lusitans August la denominà Pax Augusta Fou, amb Évora, la ciutat romana més important de Portugal al sud del Tejo A partir del segle V dC l’ocuparen els sueus i els visigots, i després els àrabs 715 i Alfons I d’Astúries 750 L’any 1162 Fernán González la incorporà a Portugal

Dins el seu territori hi fou construïda la colònia de SantPere d’Artà Donà nom al cap de Ferrutx , límit oriental de la badia d’Alcúdia, que forma l’extrem septentrional de la península d’Artà

Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el 489 tingué…