Resultats de la cerca

Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada

Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957

A finals del segle XIX, els propietaris vengueren el molí fariner que tenien al peu del riu Llobregat a la firma P Manent i Cia, que hi construí una colònia industrial tèxtil dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó La colònia és coneguda com a cal Riera, Colònia Manent o la Manent El 1912 la masia va ser reformada per Gregori Conill, descendets dels antics propietaris, i des de llavors també se la coneix per cal Gregori

La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839 El lloc formà part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1920, en què s’incorporà al de Castellbò, que el 1970 ho feu al de Montferrer i Castellbò L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla Es creu de l’existència d’una església dedicada a sant Magí, de la qual, però, no s’ha trobat cap referència

L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbò, les restes del qual han quedat envoltades de construccions modernes Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar

Refugi de la gent d’Altino durant les invasions bàrbares, esdevingué seu episcopal segle VII, i amb les illes de Burano, Mazzorbo, Murano, Costanziaco i Ammiana constituí una consociació dependent directament del governador bizantí de Venècia i Ístria Florent fins al segle IX, conserva la catedral, dedicada a l’Assumpta iniciada el 639, bé que molt refeta al segle XI, amb uns importantíssims mosaics dels segles XI-XIII, i l’església de San Fosca segle XII, de planta grega, amb tres absis i envoltada d’un pòrtic

La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre

Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors i l'antiga església de SantPere, restaurats, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors, pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar Al segle XIX es construí al pla, una nova església, també dedicada a SantPere, per a substituir la que es troba a tocar del castell

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions

Més de mil persones assisteixen a l’acte del canvi de nom de la plaça de la Constitució de Girona pel de plaça de l’U d’Octubre de 2017 Als peus de l’escultura dedicada fins ara a la Carta Magna espanyola, un text recorda l’agressió de la policia espanyola en aquesta data a la ciutadania de Girona per exercir lliurement i pacíficament el dret a vot Durant l’acte, el president Carles Puigdemont a l’exili emet un missatge d’adhesió