Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
comboi
Militar
Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc, convenientment escortats.
L’escorta o guàrdia encarregada de la seguretat del transport és distribuïda, sota el comandament d’un cap, entre l’avantguarda, la rereguarda, la protecció immediata situada tot al llarg del comboi i la força de reserva La gran longitud dels combois motoritzats en fa molt difícil la protecció
Albert de Saxònia
Cristianisme
Deixeble de Joan Buridà, professor i rector a les universitats de París i de Viena, i, des de l’any 1366, bisbe de Halberstadt.
Continuà les investigacions de Buridà sobre la “teoria de l’ímpetu”, i es preocupà especialment d’explicar la força de la gravetat, i d’estudiar la relació entre la velocitat, l’espai i el temps D’ell s’han conservat valuosos estudis lògics, que mostren la influència d’Ockham
Alejandro Pérez Lugín
Literatura
Escriptor castellà.
Llicenciat en dret a Santiago, exercí a Madrid, on practicà també —amb la firma Don Pío — una crítica taurina força original Assolí els seus èxits més grans amb la novella de costums estudiantils La casa de la Troya 1915 i amb Currito de la Cruz , d’ambient taurí
Joan-Antòni Verdièr
Literatura
Poeta occità.
Conegut amb el nom de Mèste Verdièr Truculent, sovint groller, fa aparèixer en escena personatges populars que s’expressen en un gascó molt saborós, bé que a vegades molt afrancesat Les seves sàtires polítiques i socials, d’una incontestable força còmica, assoliren un gran èxit i foren reimpreses repetidament
Immaculada Herrera i Latorre
Literatura catalana
Poeta.
Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva
Querol
Poble
Poble del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a 1 350 m alt, a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745
Portades i claustre de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits…
A Còrdova es crea la Federació Nacional de Treballadors del Camp
Es crea a Còrdova la Federació Nacional de Treballadors del Camp amb assistència de delegats catalans i valencians Posteriorment se celebren també congressos a València i a Vilanova i la Geltrú Fins l’any 1919, en què ingressa a la CNT, té força afiliats a Catalunya i al País Valencià
quitina
Bioquímica
Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és el principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l’exoesquelet dels insectes i crustacis.
Bé que en estat pur és mecànicament i químicament molt resistent, flexible i impermeable, sovint s’impregna de pròtids o de sals calcàries que li confereixen la rigidesa característica i li minven la impermeabilitat És un compost força inalterable, àdhuc sotmès a condicions que no es donen en la natura
camp d’escòries
Geomorfologia
Forma de relleu volcànica originada per l’acumulació d’escòries o cendres, que, en caure damunt uns relleus preexistents, n’atenuen les formes.
Les cenfres donen origen a formacions en capes —a vegades força allunyades de l’àrea d’erupció, que hom anomena loess volcànic La compacitat d’aquestes capes que pot ésser simplement física o a causa d’una recristallització depèn de la temperatura de les cendres en el moment de caure
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina