Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Juan de Garay
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà 1640 Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits sobre els francesos
Manuel Freire de Andrade
Història
Militar
Militar andalús.
Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució
Joan Castells i Montlleó
Història
Militar
Militar.
Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII
José de Carvajal y Lancáster
Història
Polític.
Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església
Elionor d’Aragó
Història
Duquessa de Ferrara.
Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara
Charles-François de la Croix
Història
Militar
Militar flamenc.
Marquès de Croix, participà en la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 Fou governador militar de Galícia i, en 1766-71, virrei de Mèxic, on practicà una política illustrada n'expulsà els jesuïtes 1767 i organitzà les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia Tornat a la península Ibèrica, fou capità general de València i Múrcia 1777-85 com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant 1785 El 1891 fou publicat a Nantes un aplec de cartes familiars seves titulat Correspondance
Leandre Creus i Corominas
Literatura catalana
Poeta, periodista i impressor.
A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials
Nicolás de Arriquibar
Economia
Economista i comerciant basc.
Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779
Eduard Galdeano Castillo
Natació
Nedador.
Es formà i competí al Club Natació Tàrraco Aconseguí les millors marques espanyoles de tretze a divuit anys en 200 m papallona També en categories inferiors fou subcampió de la Gimnasiada i sisè a l’Europeu júnior En la mateixa prova, aconseguí el rècord d’Espanya absolut i el Campionat estatal el 2009 i el 2010 en piscina llarga, i el 2010 i el 2011, en piscina curta Després d’una etapa al CAR de Sant Cugat, des del 2010 resideix i s’entrena a la Purdue University dels Estats Units
Douglas
Llinatge feudal escocès, originari de Lanark, l’estirp del qual és William de Douglas (1175), que morí vers el 1214.
El seu rebesnet James Douglas , dit el Bo mort el 1330, fou baró de Douglas, creador de la potència del seu clan i fundador de la línia —bastarda— dels Douglas Negres Black Douglas morí en la reconquesta de la península Ibèrica El seu germà Archibald Douglas mort el 1333 fou regent d’Escòcia 1333 i pare de William Douglas mort el 1384, primer comte de Douglas 1358 i comte de Mar 1374 pel seu matrimoni 1357 amb l’hereva d’aquest feu Amb Margaret Stewart, comtessa d’Angus, tingué un fill, George Douglas mort vers el 1402, primer comte d’Angus, el qual es casà amb Maria d’Escòcia, filla del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina