Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
estanys de la Muga
Estany
Petits estanys al vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2 860 m), al NE de la tossa Plana de Lles, dins el terme de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
port Negre d’Urgell
Pas pirinenc (2.620 m) que comunica el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i la parròquia d’Andorra la Vella, entre el pic Negre d’Urgell, a l’E (2.659 m), i el de Claror, a l’W.
La vall del port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre
ribera de la Maçana
Riu
Curs d’aigua del Rosselló que neix al sector E de la serra de l’Albera, sota el coll de la Maçana, obert al límit amb l’Alt Empordà, entre el puig dels Quatre Termes i el pic de la Carbassera.
Travessa els importants boscs de les Colomates i de la Vall Passa per la Vall, la Pava i Argelers i desemboca a la mar al grau de la Maçana , vora el centre turístic del Racó, a l’extrem meridional de la platja d’Argelers Al seu curs més alt hi ha la reserva de la Maçana , reserva biològica d’unes 10 ha creada el 1954 al bosc de les Colomates, dins el terme d’Argelers, per iniciativa del Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda La seva fauna i la seva flora l’han convertida en una de les estacions clàssiques de la zoologia i de l’ecologia internacionals Conserva un gran nombre d’espècies…
vall de Sarradé
Coma de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa des del vessant meridional del pic de Contraix (2.957 m) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.
És drenada pel barranc de Sarradé , al curs del qual hi ha l' estany de Sarradé d’Amunt dominat per la pala alta de Sarradé , 2 944 m alt i l' estany de Sarradé
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
aparell de goleta
Transports
Aparell l’arboradura del qual a més del botaló, consta de dos o més arbres de dues peces, sense encreuar, sense cofes, però amb botavara i pic amb els quals en cadascun d’ells són hissades una aurica i una escandalosa.
Totes les veles dels aparells de goleta són de ganivet En una goleta de dos arbres, aquests són trinquet i major
la Vall de Sant Daniel
Conca de la riera de Galligants, que s’estén a l’E de Girona, entre la muntanya de Montjuïc i els contraforts nord-occidentals de les Gavarres (amb els vessants occidentals del pic de la Mare de Déu dels Àngels).
L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que comprenia…
estany Balçat
Estany
Petit estany de la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino (Andorra), dominat pel pic de l’estany Balçat (2 899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
coma de Baborte
Coma de la vall Ferrera dins el terme municipal d’Alins (Pallars Sobirà), al peu del pic de Baborte (2 938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2 340 m) i d’altres de més petits.
portella Blanca d’Andorra
Collada
Depressió (2 519 m), entre el pic Negre d’Envalira i la serra de l’Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya, de la vall de la Llosa, a la Baixa Cerdanya.
És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats