Resultats de la cerca

Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses

Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència

Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete

El càtode és format per una massa de mercuri líquid contingut en una cubeta, i l’ànode, de grafit, té forma de campana i és aïllat de la massa metàllica del cos L’encebament és fet mitjançant un elèctrode fix ignitor que té la punta molt pròxima al mercuri, però sense tocar-lo Alguns tipus d’ignitrons porten ànodes auxiliars, deflectors de l’arc i reixes de control L’ignitró és emprat sovint en màquines de soldadura elèctrica, en locomotores elèctriques i en control de potència

Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola

És centrat per l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, petit edifici de pedra amb un campanar de torre vuitavat que conserva una antiga pica d’aigua beneita de tradició romànica, de la qual depenen l’església del despoblat de Gramenet de Beranui i el santuari marià de la Plana Procedent de Beranui, el Museu d’Arqueologia de Catalunya conserva una punta de sageta de bronze i dos vasos de l’edat del ferro, segurament procedents d’una necròpolis Hom fa festa major el quart cap de setmana d’agost

Té 2 925 m de llargària, 800 m d’amplada i 22 m d’alt La volten les illes més petites des Porcs, de sa Torreta, de Castaví i de s’Alga A la costa té una inflexió anomenada sa Torreta i l’anomenat racó de s’Alga, que és l' ancoratge o fondejador de s’Espalmador La punta des Pas o de ses Savines n'és l’extrem meridional Hi ha una torre del 1749 Forma part del municipi de Formentera Ha estat declarada, juntament amb s’Espardell, espai natural de protecció oficial

Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520