Resultats de la cerca
Es mostren 10726 resultats
Corrado Govoni
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació
Jan Henryk Dąbrowski
Història
Militar
General polonès.
Durant la insurrecció de Kościuszko 1794 es distingí en la defensa de Varsòvia Després de la tercera partició de Polònia anà a França i rebé l’encàrrec de formar un cos d’exèrcit polonès a Itàlia, amb el qual participà a totes les campanyes napoleòniques El 1814 tornà a Polònia per tal d’organitzar-hi l’exèrcit
Yĕhudà ben Mošé Mosconí
Judaisme
Metge i comentarista jueu.
Fou nomenat metge reial el 1354 Escriví un supercomentari bíblic a ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari 1375 i la subhasta 1377 per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals
termes romanes de Sant Boi

Termes romanes de Sant Boi
Termes romanes situades en una vil·la rural a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Construïdes al final del segle II, hi han estat trobades totes les estances habituals en aquest tipus de construccions vestidor, frigidari, tepidari, caldari i una gran piscina natatio , a més de les infraestructures de l’hipocaust Estigueren en funcionament fins el segle V Redescobertes l’any 1953, la Diputació de Barcelona en facilità la restauració i la museïtzació
Pere Martí i Peydró
Literatura catalana
Teatre
Autor teatral i poeta.
De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905, La presonera 1900, Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965
,
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…
descendència final
Sociologia
Nombre total de fills que una dona, una generació de dones o una cohort de matrimonis té al final de l’edat reproductora.
Cal especificar si per descendència final s’entén la del conjunt de totes les dones o la de les dones casades, ja que sovint són diferents Les variacions que s’observen en la descendència final al llarg del temps són determinades per factors de tipus social i biològic, així com per l’ús i el grau de difusió dels mètodes anticonceptius
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
gènere
Lògica
Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie
.
La classe animals , per exemple, és gènere en relació amb la classe homes , que n'és espècie però alhora és espècie en relació amb la classe éssers vivents , que n'és el gènere Hom parla de gènere suprem o generalíssim quan comprèn totes les espècies substància, ésser, etc o quan equival a una noció primordial, indefinible per una altra de més genèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina