Resultats de la cerca

Realitzà amb Margaret Mead, la seva muller, un estudi sobre la personalitat dels habitants de Bali, intentant substituir les clàssiques descripcions per fotografies i filmació Fruit d’aquest treball és Balinese Character a Photographic Analysis 1942 Posteriorment s’interessà en l’estudi del comportament humà, combinant l’antropologia, la psiquiatria, la biologia i l’ecologia En aquesta línia cal remarcar Steps to an Ecology of Mind 1972

Professor des del 1942 a la Universitat d’Uppsala, fou seguidor de Wicksell i defensà la funció econòmica de l’estat en l’obra Gerechtigkeit der Besteuerung ‘Legitimitat de l’impost’, 1919 En la seva obra principal, Studes in the Theory of Money on Capital 1939, utilitzà l’anàlisi de seqüències per a analitzar les variacions de les magnituds econòmiques, parallelament al treball teòric efectuat per Keynes

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933

Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals

Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat

El 1872 s’uní al moviment populista i, més tard, fou influït per F Lassalle Amb G Plekhanov fundà el grup marxista Alliberament del Treball 1833 i intervingué en diverses publicacions socialistes, entre elles Iskra ‘L’espurna’, de la qual fou expulsat per Lenin Després del segon Congrés del Partit Obrer 1903 esdevingué menxevic Des del 1917 s’exilià i evolucionà cap a la dreta

Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911

Advocat, fou cofundador de les JONS i membre del Consejo Nacional de Falange Española y de las JONS Ministre del treball 1941-57, creà les universitats laborals i el Seguro Obligatorio de Enfermedad Personalitat destacada de la ultradreta espanyola, fou president, en 1974-95, de la Confederación Nacional de Ex-Combatientes i defensà la continuïtat del franquisme pur El 1975 publicà Reflexiones sobre España