Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Valle de Hecho
Vall
Vall del Pirineu aragonès formada per l’Aragón Subordán, afluent de l’alt Aragó.
Corre, des del peu de Peñas de Ibón a la confluència amb l’Aragó, parallela a les valls d’Ansó a l’oest, a la d’Aisa, a l’est El principal centre i capital és Valle de Hecho 1 107 h 1981
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet…
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’…
Santa Maria de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III,…
Transbaikal
Territori situat entre el llac Baikal, a l’W (exclòs el sistema de serralades situades a la riba oriental del llac), el meridià del riu Ol’okma, a l’E, la frontera de la Federació Russa, al S, i els altiplans del Baikal septentrional i de Patom, al N.
En la seva major part representa una regió muntanyosa formada per serralades 1 400-1 600 m i depressions i valls que la fraccionen En aquest territori hi ha la República dels Buriats, l' oblast' de Čita i una part de la d’Irkutsk
puig de Bassegoda

El puig de Bassegoda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Cim
Cim muntanyós (1 373 m), molt destacat, de les serres interiors del Prepirineu, de plegament alpí, immediates als Pirineus hercinians.
S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa
Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya
Museu
Museologia
Xarxa territorial de caràcter temàtic constituïda l’any 2008, en el marc del Pla de Museus de Catalunya.
És formada per set museus Musèu dera Val d’Aran, Museu Comarcal del Montsià, Museu Etnològic de Barcelona, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà i Museu de la Pesca de Palamós
Blanca de Foix-Castellbò
Història
Comtessa de Pallars, germana de Roger Bernat III, vescomte de Castellbò.
Es casà amb Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir 1416, li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló El 1432 el seu net, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes
Pista
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista poliesportiva publicada mensualment a Barcelona del 1971 al 1973.
El seu director artístic era Santiago Gargallo i el director editorial, Emilio López Valls Prestava atenció a esports minoritaris, com les tres modalitats d’hoquei sobre patins, sobre herba i sobre gel, el patinatge, l’handbol o l’esquí nàutic Tractava especialment aspectes tècnics
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina