Resultats de la cerca

Comte de Münnich Formà part del partit germanòfil durant el regnat d’Anna Ivanovna però, en morir aquesta 1740, dirigí el cop d’estat que enderrocà Biron de la regència i fou nomenat primer ministre per la nova regent, Anna Leopoldovna, mare d’Ivan VI Desterrat a Sibèria en temps d’Elisabet I, fou rehabilitat per Pere III

El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell

S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451

Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén

Fill del príncep Gustau Adolf mort el 1947 i de Sibilla de Saxònia-Coburg-Ghota, el 1973 succeí el seu avi Gustau VI Adolf Proclamat príncep hereu 1950, l’any 1976 es casà amb Sílvia Sommerlath, filla d’un empresari alemany de Munic El matrimoni ha tingut tres fills Victòria —princesa hereva—, Carles Felip i Magdalena

Fill del comte normand d’Acerenza, Ascletí, de la família dels Drengot, succeí el comte d’Aversa, Germà, del qual era tutor Expulsat de Càpua el darrer príncep longobard Landolf VI, també el succeí El 1062 integrà el comtat d’Aversa al principat En guerra amb els Estats Pontificis, acabà sotmetent-se al papa Gregori VII 1073

Estudià amb ACaldara Fou compositor de la cort dels Habsburg i mestre de capella de la catedral de Sant Esteve 1738, on fou mestre de JFHaydn Ennoblit per l’emperador Carles VI, fou administrador de la capella de música imperial 1751, on s’oposà a Gluck, el qual considerava massa innovador Deixà òperes, oratoris, música religiosa i simfònica

Obtingué de l’emperador Constantí IV que el dret de ratificar l’elecció pontifícia fos delegat a l’exarca de Ravenna Aconseguí de l’església visigoda, reunida en el XIV concili de Toledo, el reconeixement del VI concili ecumènic III de Constantinoble, que condemnava el monotelisme Venerat com a sant, hom en celebra la festa el 7 de maig

Pel primer tractat era permès als holandesos d’establir guarnicions a les ciutats de Veurne, Fort Knocke, Ieper, Warneton, Menen, Tournai, Namur i Dendermonde, anomenades places de la barrera , com a protecció contra França Pel segon tractat, l’emperador Carles VI, nou posseïdor dels Països Baixos, confirmà als holandesos el dret de tenir guarnició als llocs citats

Emigrà a Dinamarca per no servir en l’exèrcit entrà al servei de Frederic VI de Dinamarca Autor de sonates i sonatines brillants, per tal de fer agradable la didàctica del piano, que hom empra encara Deixà també quartets per a corda, concerts, música d’escena, com Everhøj , i òperes, com Elisa 1820 i Shakespeare 1826