Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
Mencui
Poble
Poble en procés de despoblament (1 256 m alt.) del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), situat al vessant meridional de la Muntanyeta.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac Pertangué als ducs d’Híxar Formava municipi independent a mitjan s XIX
Avellanos
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a 1 376 m d’altitud, a la dreta del riu d’Avellanos , afluent, per l’esquerra, del riu de Manyanet.
La seva església depèn de la de Castellnou d’Avellanos Al s XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancòs
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
Corçà
Vista del poble de Corçà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant S del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger L’església parroquial Sant Gregori és obra de mitjan segle XIX
Colldorenga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), vora el coll d’Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet.
Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga Al segle XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià
pistó
Música
Clau en forma d’èmbol que tenen, a excepció del trombó, els instruments de la família de les trompetes.
Actualment el seu nombre és de tres o cinc, segons l’instrument El seu ús data de l’inici del segle XIX
Guialmons
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), al sector N del terme.
L’església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt A mitjan s XIX formava municipi amb Figuerola i Sant Gallard
la Granota
Hostal
Antic hostal del pla de Barcelona, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.
Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX
fulletó
Literatura
Cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació.
Les obres editades així, molt en voga al s XIX, solien tenir unes característiques anàlogues a les de la novella de fulletó
prussianisme
Història
Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.
Imitat per molts militars estrangers, pels èxits bèllics de Prússia al s XIX, fou típic de les tropes alemanyes fins el 1945