Resultats de la cerca
Es mostren 15972 resultats
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Puig-agut, santuari de

santuari de Puig-agut
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda) del municipi de Manlleu (Osona), situat en un petit turó (696 m alt.) cònic, termenal amb Torelló i Santa Maria del Corcó.
En 1883-86 fou bastit un petit temple expiatori hom ha dit que era el primer dedicat al Sagrat Cor, per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí El Faro de Puig-agut , de primer mensualment i després d’una manera irregular 1886-1903
Pelacalç
Poble
Poble del municipi de Ventalló (Alt Empordà), situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia la capella de l'Assumpta i l'actual santuari de Santa Maria de l'Om.
L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, al centre de la població, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure La seva capella de l'Assumpta, d’una sola nau, fou construïda al segle XVI, amb pedres i carreus provinents del castell
son Montserrat
Masia
Literatura catalana
Possessió del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca), a l’W de la vila, que era propietat del poeta Tomàs Forteza i fou centre de reunió dels escriptors mallorquins de la Renaixença.
agulla grossa de Miralles
Turó
Alt turó (870 m), espadat per la banda S, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, dins el terme de Santa Maria de Miralles (Anoia), prop del de Bellprat.
És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció SW-NE, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui
Guisa
Història
Família noble, una de les branques de la casa ducal de Lorena (França), la qual adquirí el comtat de Guisa el 1333, pel casament del duc de Lorena, Raül, amb Maria de Blois.
El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort 1675 del…
concepcionista
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina consagrada a honorar la Immaculada Concepció de Maria, fundada el 1484 a Toledo per Beatriz de Silva i posada sota la protecció i l’obediència dels franciscans.
Als Països Catalans n'han estat fundats els convents de Sineu 1583, Tortosa 1644, Maó 1651 i Benicarló 1886
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per la del 1837
comtat de Verdú
Història
Títol concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d’enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra).
Ha passat als Fagalde