Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries…
Puçol
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al seu extrem septentrional, al límit amb el camp de Morvedre, estès des de la mar, on hi ha la platja baixa i sorrenca i una zona de marjals, dessecats en part (antic estany de Puçol, en part al terme de Sagunt, que desguassa a la mar per diverses goles, com la de l’Estany i la del Pas de les Eugues), fins als contraforts meridionals de la serra Calderona i del Picaio de Sagunt.
El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció immigratòria que han…
es Port de Sóller
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca), estès al llarg de la riba oriental de la profunda badia de Sóller, des del promontori de Santa Catalina fins més enllà del torrent Major, a 5 km de la ciutat.
A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures Al peu del promontori es formà el barri de pescadors amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI i a la punta de sa Creu fou installat un far El…
el Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà.
Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'aprofita l’aigua…
la Pobla de Farnals
L’església de la Pobla de Farnals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.
El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment…
Penyagolosa
Aspecte del Penyagolosa amb els estrats calcaris inclinats
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després travessa un…
Panamà
Ciutat
Capital de la República de Panamà i de la província homònima.
És situada al NE de l’embocadura S del canal homònim, en una petita península Ha experimentat un fort creixement demogràfic els últims anys, cosa que fa que reuneixi la tercera part de la població del país Concentra el 75% de les indústries del país alimentària, vestits, tabacs, cerveses i la major part de les activitats terciàries comerç, banca, assegurances, serveis mèdics i socials, així com també els centres universitaris Universidad de Panamá, fundada el 1935 i Universidad Santa María la Antigua, el 1965 Presenta, amb tot, les característiques de les grans ciutats dels països…
Palmerola
Poble
Poble i antic municipi del Ripollès agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb el Berguedà.
El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43…