Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
quintet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de corda, amb diverses distribucions possibles, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Encara que quasi sempre hi ha dos violins, una viola i un violoncel és a dir, els components habituals d’un quartet de corda, el cinquè instrument pot ser una segona viola com en els quintets de WA Mozart, un segon violoncel com en el Quintet en do M , D 956, de F Schubert o, més rarament, un contrabaix com en l' Opus 77 d’A Dvorák Com altres gèneres de cambra per a cordes soles, en el seu origen no es pot distingir l’escriptura pròpia d’un quintet de la d’una orquestra de cordes amb cinc parts Durant el període barroc, l’escriptura a cinc veus per a les cordes havia estat sovint…
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme
Ventolra
Església
Masia
Masia i església (Sant Pere Màrtir, antigament coneguda per Sant Martí o Sant Pere), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, al cantó de llevant del municipi de Navès, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia o hostal de Vantolra , prop del qual, al coll de Ventolra, hi ha la petita església de SantPere, romànica Actualment forma part de la parròquia de Besora L’esglesiola és esmentada en un cartulari del 971, i identificada com l’antiga cella o monestir de SantPere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys, el mateix any 971, quan…
planària
Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
sínode diocesà
Cristianisme
Reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual, donar vigor a les lleis eclesiàstiques o restituir-l’hi, extirpar els abusos, promoure la vida cristiana, fomentar el culte diví i la pràctica religiosa.
Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de sínodes a cada…
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els…
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
la Jana
Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana…
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zostera Zostera marina alga de mar Zostera nana algueró