Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
xenilla
Indústria tèxtil
Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga.
Serveix per a adornament de vestits femenins, passamaneria i especialment com a trama per a fabricar catifes de xenilla
vacunar
Acció d’aplicar amb finalitat profilàctica o terapèutica vacunes preparades amb gèrmens vius, atenuats o morts o amb llurs productes, els quals provoquen immunitat activa i específica contra determinades infeccions futures o acabades d’adquirir, provocades pels mateixos agents o per altres de molt semblants.
inferència
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom passa d’una o més proposicions, acceptades com a veres o falses, a una altra proposició, la veritat o falsedat de la qual hom suposa que depèn de la veritat o falsedat de la primera o les primeres proposicions.
Quan hom fa el pas sense proposicions intermèdies, la inferència és dita immediata altrament, mediata
controlabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En la teoria moderna del control
, propietat d’una variable d’estat per la qual s’assegura l’existència d’una acció de control capaç d’aconduir-la, en un interval finit de temps, des d’un valor donat fins a un altre qualsevol; hom diu que aquesta variable, o mode, és acoblada a l’entrada.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada
la Torre d’en Besora
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, pràcticament envoltat pel de Culla, estès entre la rambla del Molinell o dels Estrets (afluent, per la dreta, de la rambla Carbonera), al N, i la serra d’Espareguera (1 082 m alt.) al SE.
El sector meridional és el més muntanyenc Les aigües són drenades per les rambles El 57% de l’extensió total és de muntanya poc productiva De la resta, 110 ha són cobertes de bosc, i 385 ha són dedicades a conreus de secà, principalment a cereals, i també a ametllers El regadiu ocupa únicament 6 ha El 78% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 132 h agl 2006, torrellans 647m alt és de carrers estrets i sense places L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu Havia pertangut, probablement als Besora, del Ripollès El lloc fou donat a poblar el 1294 als templers des del…
diagrama de Mollier

Diagrama de Moñlier del vapaor d’aigua
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o el rendiment…
pancreatitis aguda
Patologia humana
Pancreatitis causada sobretot per litiasi biliar o per alcoholisme, però que hom pot observar també després d’intervencions quirúrgiques digestives, en casos d’hiperlipidèmia, d’hiperparatiroïdisme, d’algunes infeccions, de traumatismes i en la ingestió de certs medicaments.
En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc Les complicacions principals són els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la…
Very Large Telescope
Astronomia
Conjunt de quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre cadascun, que poden treballar individualment o de manera combinada, situat a l’Observatori de Cerro Paranal (Xile) i que és propietat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).
Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25 micròmetres en l’…
esgrima

L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de…