Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Granollers de la Plana
Poble
Poble fortament disseminat del municipi de Gurb (Osona), al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903 l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard fou consagrada el 1080 Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb Depenien d’aquesta parròquia Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans
Dimiteix el conseller d'Exteriors
Alfred Bosch, conseller d’Afers Exteriors, dimiteix el càrrec En roda de premsa, explica la decisió per no haver sabut gestionar correctament un cas d’assetjament sexual que afecta el seu cap de gabinet, Carles Garcias, cessat al gener, cessament que Bosch ha estat acusat d’haver intentat ocultar El 21 el substitueix en el càrrec Bernat Soler, fins ara alcalde d’Agramunt
Manuel Lledesma
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599
,
José de Mora
Escultura
Escultor.
Fill de Bernat de Mora El 1666 anà a Madrid, on fou nomenat escultor de Carles II Tornà a Granada el 1680 De la seva obra, en la qual és evident la influència de Cano i de PMena, es destaquen la Dolorosa del Convento de las Maravillas de Madrid i la Dolorosa i el Crist de la Misericòrdia de Granada
Andreu Monzó i Nogués
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Montcada (Ramon I de Montcada).
Fill de GuillemI de Montcada o de Muntanyola Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d’aquest castell També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
Acadèmia, anomenada fins el 1873 Real Academia de las tres Nobles Artes de San Fernando, fundada a Madrid l’any 1744; començà les seves activitats el 1752.
Ha sofert diverses reorganitzacions Consta de 48 membres numeraris i un nombre variat de corresponents L’edifici on té la seu, construït per Josep Bernat de Xoriguera, conté un important museu de pintura amb obres de Goya Los disciplinantes, La Inquisición, La casa de los locos , Zurbarán La visión del beato Alonso Rodríguez , Murillo, Alonso Cano, etc, i una gran collecció de dibuixos
Marià Bassols de Climent
Lingüística i sociolingüística
Traductor i llatinista.
Fou catedràtic, des del 1932, a la Universitat de Barcelona Traduí Tàcit i Suetoni per a la Fundació Bernat Metge i, en castellà, per a la “Colección de Autores Griegos y Latinos”, que ell fundà i dirigí Fou promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae des del 1963 i autor d’una Sintaxis histórica de la lengua latina 1945 i 1948
,
Casa forta de Fontcoberta
Art romànic
A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna
Torre de Burgo (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Les notícies sobre aquesta fortificació són indirectes L’any 1037 Estefania, vídua de Guillem, i el seu fill Bernat, comte de Pallars, vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina Pocs anys més tard, el 1046, els seus fills i marmessors, Isarn i Ardmàn, en compliment de les seves disposicions testamentàries, donaren la vila al monestir de Sant Miquel de Cuixà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina