Resultats de la cerca
Es mostren 5188 resultats
batalla de Portopí
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les muntanyes de Portopí (Mallorca), el 12 de setembre de 1229, entre les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó i les del valí de Mallorca.
Fou un xoc molt violent, inicialment indecís, durant el qual moriren Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada Un darrer assalt català assolí finalment la victòria, que permeté que les tropes de Jaume I avancessin fins a les portes de la ciutat de Mallorca
Robert Spencer
Història
Polític anglès.
Comte de Sunderland Fou secretari d’estat de Carles II 1679-80 i formà part de l’oposició protestant contra Jaume II Quan aquest fou rei, passà al seu servei i es convertí al catolicisme 1688 Aviat canvià de bàndol, collaborà a l’adveniment de Guillem III i tornà al protestantisme
Lluís de Vic i de Corbera
Història
Funcionari reial.
Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer
Karl August von Hardenberg
Història
Estadista prussià, príncep de Hardenberg.
Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants…
Niccolò Lancia
Història
Vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria (entre el 1331 i el 1335), en substitució d’Ot de Novelles.
El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes
Sant Pere de Juià
Art romànic
Aquesta església fou donada, juntament amb unes altres vuit, per Arnau de Llers a la seu de Girona l’any 1160 La definició “S Petri de Juian” fou escrita per la mà de Guillem, capellà de Ramon Berenguer IV L’església actual és un edifici gòtic, presidit per un campanar del mateix estil
Castell d’Arqueta (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Aquest castell, situat al terme de Rialb, només es coneix per una menció de l’any 1068, en una escriptura de donació per la qual Garsenda, esposa de Guillem de Meià, el donà al priorat de Santa Maria de Meià, juntament amb els drets i els censos que pagaven els seus habitants
Gaspar Palmer
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma, Mallorca, i probablement n'acabà la façana 1775 Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà 1752-79 —en collaboració amb Guillem Pasqual— i l’important palau Casa Morell ~1763, ambdues obres també a Palma
unió d’Utrecht
Història
Aliança militar establerta al febrer del 1579 per les províncies protestants dels Països Baixos (Holanda, Zelanda, Utrecht, Groningen, Gelderland, Overijssel i Frísia), com a rèplica a la unió d'Arràs
.
Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina